Escletxes del Papiol

Conjunt d'esquerdes que fracturen el turó tabular de les Escletxes. Bona part d'elles són fractures a cel obert que travessen la massa calcària del turó en direcció N-S i en diferents trams s'uneixen entre elles gràcies a d'altres fractures menors de sentit ortogonal. També existeixen diferents trams totalment subterranis. L'amplada de les esquerdes és molt variable, essent la més àmplia la situada més a ponent del conjunt (A-C a la topografia), coneguda actualment com La Rambla.

A la zona més oriental del turó existien d'altres esquerdes que van desaparèixer per l'explotació d'una pedrera durant la dècada dels anys 1950 (a la topografia del GES aquesta zona està dibuixada en puntejat).

El turó de les Escletxes està format per calcàries esculloses amb nombrosos fòssils d'ostrèids, gasteròpodes, eriçons marins, etc., els qual indiquen que el seu dipòsit es produí en condicions climàtiques tropicals. Tot el conjunt reposa sobre materials argilosos continentals també d'edat miocena.

L'Escletxes són el resultat del lliscament dels blocs calcaris fracturats sobre els materials més plàstics del seu basament.

Oscar Andrés, autor de la primera topografia, calcula que el recorregut total seria de 640 metres, comptant les esquerdes desaparegudes per la pedrera. A partir de les dades topogràfiques existents hem fet un càlcul estimatiu d'uns 300 metres.