El camí vell de Queralbs a Núria

No importa en quina època ens decidim a fer aquesta ruta que mai no farem el camí sols. Excursionistes, famílies amb nens... Només cal tenir ganes de caminar per gaudir d’una passejada espectacular.

Diu la llegenda que cap a l’any 700 un eremita, sant Gil, va ser el primer habitant de Núria. Després d’estarse quatre anys vivint en aquestes valls, es va veure obligat a fugir cap a la Provença aban donanttotes les seves pertinences, inclosa una marededéu, i la creu, la campana i l’olla que s’han convertit en símbols de Núria. Tres segles més tard, un àngel es va aparèixer a un habitant de Damasc, Amadeu, i li va demanar que viatgés a Núria, recuperés els objectes propietat de sant Gil i edifiqués una capella en honor a la Mare de Déu. En arribar a Núria, Amadeu va construir un petit temple i des de llavors i fins el primer terç del segle XX, el camí vell de Queralbs va ser l’única via d’accés a aquest santuari del Ripollès.

El primer tram del sender serpenteja entre les cases de Queralbs per endinsar-se, més endavant, dins d’ombrívols boscos de roures, pollancres i freixes. Quan arribem a l’encreuament amb la carretera de Fontalba, el camí continua en suau pujada, paral·lel a la via del cremallera de Núria, l’únic mitjà de transport, a banda de les cames, per accedir a les Nou Valls, com també es coneix la vall de Núria.

El cremallera ens saluda amb el xiulet i ens convida a continuar caminant. Som a punt d’endinsarnos a les gorges de Núria. Davant nostre tenim una espectacular vista del Torreneules i les Roques de tot lo Món. Des d’aquí, si la sort ens acompanya, podrem veure els cabirols pasturant a la gespa. L’engorjat de Núria és espectacular. Damunt dels nostres caps s’aixequen majestuosos espadats de roques i al fons de la gorja veiem el pont romànic de Cremal. Ja a l’altra riba, el camí s’enfi la en un fort pendent fins arribar al salt del Sastre. Al nostre davant cau la cascada de Fontalba i a sota veiem tot l’engorjat. Segons la llegenda, aquí la Mare de Déu va socórrer un sastre que va perdre peu. Quan el sastre ho va explicar, ningú no se’l va creure i per demostrar que era cert, va tornar i es va llançar al buit, però aquest cop ningú no el va salvar!

Una mica més endavant trobem la cascada de la Cua de Cavall, on es diu que es banyen les dones d’aigua. Continuem caminant i quan arribem al coll de la Creu d’en Riba ja apareix davant nostre la imponent visió del santuari de Núria.